L’estudi publicat a Intelligence va analitzar dades de gairebé 400.000 adults als Estats Units. La investigació, realitzada per un equip de la Universitat Northwestern, va examinar tendències en les puntuacions del coeficient intel·lectual (CI) i va trobar una disminució significativa, especialment en joves de 18 a 22 anys. Aquesta caiguda és notable perquè representa un canvi en la tendència històrica coneguda com l'”efecte Flynn”, que reflectia un augment constant de les puntuacions de CI en les generacions anteriors.
Disminucions específiques per àrees:
- Raonament verbal: Notable descens en les habilitats lingüístiques, incloent comprensió i ús del llenguatge.
- Raonament matricial: Menor capacitat per identificar patrons i resoldre problemes abstractes.
- Habilitats matemàtiques/computacionals: Descens en capacitats relacionades amb el càlcul i el raonament lògic.
Malgrat els descensos generals, les puntuacions en raonament espacial (rotació 3D) van mostrar un augment. Això suggereix que les habilitats relacionades amb la percepció i manipulació d’objectes en l’espai podrien estar millorant, possiblement a causa de l’impacte de la tecnologia i els videojocs.
Possibles causes:
Canvi en la qualitat educativa:
L’estudi suggereix que els mètodes i estàndards educatius podrien no estar preparant adequadament les persones per a les proves d’intel·ligència tradicionals. També s’ha assenyalat una menor importància atorgada a certes habilitats cognitives en l’educació moderna.
Impacte de la tecnologia digital:
L’exposició constant a dispositius electrònics i xarxes socials podria estar influenciant les formes d’aprenentatge i processament d’informació, afavorint habilitats ràpides i superficials en lloc d’un pensament profund i analític.
Diferències generacionals:
Segons Elizabeth Dworak, una de les autores de l’estudi, aquestes caigudes no necessàriament signifiquen que les persones siguin menys intel·ligents, sinó que reflecteixen diferències en el rendiment en proves estandarditzades dissenyades per a mesurar la intel·ligència. Les generacions més joves podrien estar desenvolupant habilitats no contemplades per aquestes proves.
Conclusió/reflexió:
La disminució en habilitats bàsiques com a raonament lògic i matemàtic planteja preguntes sobre com les societats poden adaptar-se a aquests canvis i quines estratègies podrien implementar-se per a revertir aquesta tendència.
A més, aquestes troballes conviden a reconsiderar com mesurem la intel·ligència en un món en constant transformació, on les habilitats necessàries per a prosperar canvien amb rapidesa. Els investigadors suggereixen que futures recerques han d’aprofundir en els factors específics que estan darrere d’aquestes tendències i explorar si aquestes disminucions són globals o específiques d’uns certs països i cultures.
En resum, aquest estudi no sols aporta dades preocupants sobre l’evolució del coeficient intel·lectual, sinó que també convida a reflexionar sobre com les generacions més joves estan sent modelades pels canvis tecnològics, educatius i socials del segle XXI.